Experts, administracions i empreses repensen el futur del clavegueram a Catalunya amb una visió innovadora, digital i sostenible
5 de juny, Barcelona – El Catalan Water Partnership (CWP) va organitzar el passat 5 de juny a Barcelona la jornada “Reinventant el clavegueram: innovació i eficiència en la gestió”, amb l’objectiu de posar sobre la taula els principals reptes, solucions i oportunitats per a la millora de la gestió de les xarxes de clavegueram en un context de canvi climàtic, transició digital i urbanisme sostenible.
La jornada va reunir més de 120 professionals del sector de l’aigua, l’enginyeria, la innovació i l’administració pública, consolidant-se com un punt de trobada per al coneixement, la col·laboració i la difusió de bones pràctiques.
Planificació estratègica: una visió estructurada del futur
La sessió es va iniciar amb la benvinguda de Jordi Cros, president de l’entitat i qui ha remarcat que “Actualment, amb el canvi de població de les ciutats, del règim de pluja, i de les tecnologies, es un bon moment per Reinventar el clavegueram, on una de les claus serà la Innovació i eficiència en la gestió”. Seguidament, el director, Xavier Amores, va introduir la jornada parlant sobre els indicadors, projectes i pròximes jornades que organitza l’entitat.
En la intervenció de Pere Malgrat, expert en drenatge urbà i resiliència, es va presentar la nova guia per a la redacció dels Plans Integrals de Gestió del Sanejament en l’àmbit del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya (PIGSS). Aquest document marca les bases per planificar, amb criteris d’eficiència i sostenibilitat, la renovació i millora de les xarxes de clavegueram a Catalunya.
Models inspiradors d’àmbit estatal
El segon bloc va posar el focus en l’intercanvi d’experiències entre ciutats. Amb el títol “Models i experiències de gestió: Madrid, València i Zamora”, es van presentar casos de gestió avançada per fer front als reptes de la pluja extrema, el manteniment eficient i la integració del sanejament i la depuració:
- Manuel Rodríguez (Canal de Isabel II) va exposar el model de Madrid cap al “vertido cero”.
- Maria Pedro (Global Omnium) va explicar com es va afrontar la gestió del clavegueram a València després de la DANA.
- Erena Estrada (Remondis) va mostrar una actuació integral portada a terme a Zamora.
- José Guillermo Berlanga (FACSA) va fer referència a les experiències innovadores en la gestió del clavegueram i els aprenentatges i noves àrees de treball que se’n generen a la Comunitat Valenciana.
Aquest bloc va culminar amb una taula rodona moderada per Xavier Yagüe (CWP) on participaven els ponents que havien parlat anteriorment i on també es va afegir Xavier Vicens (Agència Catalana de l’Aigua). Es van posar en relleu els reptes compartits entre territoris i la necessitat d’enfocaments col·laboratius.
El cas català: innovació urbana i gestió del risc
En el tercer bloc, Enric Coll (Agbar), va parlar sobre la transformació del clavegueram com una oportunitat per a la innovació urbana, fent visible aquesta infraestructura i integrant-la en l’estratègia de ciutat intel·ligent.
Solucions innovadores: del laboratori al clavegueram real
El quart bloc de la jornada va oferir una mostra àgil i inspiradora d’innovació aplicada a la gestió del clavegueram, mitjançant un seguit d’elevator pitches a càrrec de diverses empreses que van presentar solucions tecnològiques d’avantguarda. Clara Muñoz, d’ACO Remosa, va obrir la sessió exposant iniciatives d’economia circular per a la gestió del greix, una problemàtica creixent als col·lectors urbans coneguda com a fatbergs. Tot seguit, Jordi Lozano, d’OPTRAL, va mostrar sistemes avançats per a la detecció de filtracions en les canalitzacions, clau per a la prevenció de pèrdues i infiltracions contaminants.
Jordi Pou, representant de Badger Meter Spain, va centrar la seva intervenció en el control dels abocaments industrials i dels sobreeixidors, una eina essencial per garantir el compliment normatiu i la protecció del medi. Per la seva banda, Óscar López, d’Hidrotec, va presentar les darreres innovacions en inspecció robotitzada i intel·ligent del clavegueram, que permeten millorar-ne el manteniment i la detecció preventiva d’incidències.
La mesura contínua de la qualitat de l’aigua va ser el tema abordat per Natàlia Gil, de Mejoras Energéticas, posant el focus en tecnologies de monitoratge en temps real. A continuació, Paloma Akerman, de Seys, va destacar l’ús de models hidràulics per facilitar la presa de decisions en la gestió de la xarxa. Finalment, Joana Lluch, de Sixense, va tancar el bloc amb una proposta innovadora basada en l’anàlisi per satèl·lit de la deformació del terreny i el seu impacte sobre les infraestructures de clavegueram.
Aquest va posar en valor com la tecnologia, la digitalització i la monitorització avançada són claus per passar d’una infraestructura reactiva a una gestió proactiva, eficient i basada en dades.
Una jornada per apropar al sector de l’aigua cap a un model més sostenible
La jornada va posar de manifest la necessitat urgent de repensar la gestió del clavegueram des d’una perspectiva integrada, eficient i resilient, especialment davant dels reptes futurs. L’intercanvi d’experiències entre territoris i actors diversos va evidenciar que, malgrat les diferències locals, els desafiaments són compartits i les solucions passen per una combinació de planificació estratègica, innovació tecnològica i col·laboració institucional i empresarial.
Les ponències i iniciatives presentades al llarg del dia van reforçar la importància d’impulsar un canvi de paradigma: del manteniment reactiu a una gestió preventiva i intel·ligent, capaç d’anticipar els impactes i millorar la resiliència del sistema. Amb aquesta jornada, el CWP consolida el seu paper com a plataforma de referència hídrica a Catalunya i reafirma el seu compromís amb la transformació del cicle de l’aigua capa models més sostenibles, circulars i intel·ligents.
