200 representants de la gestió de l’aigua als municipis comparteixen bones pràctiques per fer front a la sequera

S’han compartit casos en municipis com Muntanyola, Peralada, Caldes de Malavella, Vic, Mataró, Terrassa, Manresa, Barcelona i l’Àrea metropolitana
El CWP s’ha ofert com a espai de trobada per conèixer casos d’èxit, problemàtiques i de desenvolupament de pilots per provar tecnologies innovadores.

El passat 31 de gener es va dur a terme la jornada “Bones pràctiques municipals en la gestió de la sequera en un context d’emergència hídrica” al CaixaForum Macaya el qual va comptar amb una assistència de 200 persones en format híbrid. La jornada tenia per objectiu compartir les actuacions que s’han dut a terme en municipis de Catalunya, tant grans com petits, per fer front a al sequera així com presentar solucions tecnològiques d’entitats associades al clúster per ajudar a millorar l’eficiència de la xarxa, digitalitzar o bé promoure la reutilització entre d’altres. L’esdeveniment va iniciar-se amb una benvinguda del president del CWP, Jordi Cros en el qual va voler destacar el paper del Catalan Water Partnership per ajudar a tots els actors del sector de l’aigua i usuaris d’aquest recurs en mesures d’estalvi, eficiència i reutilització en un moment tan complicat com l’actual.

Xavier Amores, director del CWP, va presentar diferents projectes en els que està involucrada l’entitat i va destacar aquells enfocats en la millora de la gestió de l’aigua en municipis però també en sectors com la indústria, turisme o serveis. Així mateix, va explicar que el CWP ha organitzat una trentena d’actes només enfocats a la sequera amb més de 3.600 assistents al llarg del darrer any i una quinzena de projectes innovadors en aquest àmbit.

El programa va anar seguit d’una ponència a càrrec de Samuel Reyes, director de l’ACA, el qual va parlar sobre com fer front als reptes de l’emergència climàtica i la sequera des del món local i el paper de l’ACA mitjançant alguns dels ajuts destinats al món municipal. Va destacar la importància del treball des del món municipal, també de l’aposta per la digitalització, les inversions, la celeritat en executar aquestes obres aprofitant tots els incentius i que donat el moment d’inici de moltes legislatures municipals calia repensar el preu de l’aigua i quines inversions han de prioritzar els Ajuntaments donada la gravetat de la sequera.

Per tal de poder donar una visió de diferents bones pràctiques es van crear dos blocs, un en el qual s’exposaven casos en municipis petits, i el segon en el qual es parlava d’iniciatives dutes a terme en municipis mitjans i grans. En el primer cas, vam poder escoltar els casos de: Muntanyola, per Salvador Graus director tècnic d’Aigües de Vic, Peralada, per Jordi Johé responsable de Girona Nord d’Aqualia i Caldes de Malavella, per Sergi Mir, primer tinent d’alcalde de Caldes de Malavella. En el cas d’aquest primer bloc cal destacar que, de manera rellevant en municipis petits, un bon coneixement del sistema, la digitalització i l’establiment d’indicadors que permetin fer un seguiment de les actuacions, és clau per millorar l’eficiència, així com promoure la sensibilització ciutadana i la col·laboració público-privada. També es va posar de relleu com municipis que no estaven obligats per la seva dimensió han fet plans de sequera que han ajudat a fer front la situació actual o com gràcies a la tecnologia s’estaven assolint rendiments propers al 85%.

La jornada va prosseguir amb la presentació de pràctiques dutes a termes en cinc grans ciutats de Catalunya: Vic, per Guillem Treserra, d’Aigües de Vic, Mataró, per Raquel Compta, directora gerent d’Aigües de Mataró, Terrassa, per Ramón Vázquez, gerent de Taigua, Manresa, per David Güell, director d’explotació d’Aigües de Manresa i Barcelona i l’àrea metropolitana, per Josep Lluís Armenter, coordinador del pla de sequera d’Aigües de Barcelona. D’entre les diferents bones pràctiques cal ressaltar la modernització dels sistemes de gestió prioritzant les inversions en digitalització i sensorització, campanyes de sensibilització personalitzades i centrades en l’usuari, coordinació efectiva entre tots els agents implicats, disseny de sistemes de gestió basats en dades, apostar per fonts d’aigua alternativa com aigua regenerada i reutilització. Així, també es va destacar l’aposta per la regeneració, amb projectes emblemàtics com el de la reutilització indirecta al riu Llobregat.

En la última de les taules rodones, es va voler donar veu també a aquelles empreses del clúster proveïdores de solucions aplicables a municipis i que a través de la tecnologia i la digitalització fomenten l’estalvi, la reutilització i l’eficiència. Vam poder escoltar les ponències de David García, director d’abastaments d’Aigües de Catalunya qui ens va parlar sobre la digitalització dels serveis per millorar la fiabilitat de les dades i la seva gestió. Àngel Dutras, director de Prodaisa, qui va exposar la trajectòria de Prodaisa en la gestió de l’aigua en àmbit municipal i els reptes principals a què s’enfronten els municipis petits i mitjans. Santi Singla, responsables de noves tecnologies d’Hidroglobal, qui va explicar l’aplicació de noves tecnologies per a la reducció d’aigua no registrada. Va tancar la taula Alberto Jiménez, director de l’àrea de solucions digitals d’ADASA, que va exposar una solució per la detecció, localització i dimensionament de fuites mitjançant intel·ligència artificial.

La jornada va servir per poder presentar aquells casos que són un exemple en la bona gestió de l’aigua, un element crític en el context d’emergència hídrica i sequera que viu Catalunya actualment. A més, va actuar com a punt de reunió de diferents entitats públiques com ara ajuntaments, consells comarcals o diputacions amb el sector empresarial, essent un bon exemple de la cooperació publicoprivada entre diverses entitats en la pitjor sequera de Catalunya en les darreres dècades.