Acte del consorci i inauguració del Sistema BIODAPH a l’EDAR d’Antissa
El 30 i 31 de maig de 2024, el consorci LIFE BIODAPH2O va celebrar la reunió anual del consorci i la inauguració el sistema BIODAPH a la planta de tractament d’aigües residuals (EDAR) d’Antissa a Lesbos, Grècia. Aquest acte va ser posterior a la reunió del consorci celebrada el 30 de maig a la Universitat de l’Egeu.
El projecte LIFE BIODAPH2O, una iniciativa demostrativa pionera, pretén implementar una tecnologia de tractament terciària d’aigües residuals eco-eficient i basada en la natura: BIODAPH. Aquest projecte innovador busca produir aigua regenerada alhora que minimitza la dependència de les fonts d’energia convencionals, alineant-se amb els principis d’una economia circular i verda. El sistema BIODAPH s’està provant actualment en dues regions amb estrès hídric, a Grècia i Espanya, que ofereix nombrosos avantatges respecte als tractaments terciaris tradicionals, com ara un ús reduït del sòl, sense producció de fangs i un ús mínim o nul de productes químics. A més, el sistema presenta uns costos d’adquisició i manteniment baixos i pot funcionar amb un consum d’energia molt baix.
A Grècia, el sistema BIODAPH s’ha integrat a l’EDAR d’Antissa a l’illa de Lesvos, com a part d’una planta pilot establerta en el marc del projecte HYDROUSA. Es provaran diverses configuracions del sistema per produir aigua regenerada d’acord amb el Reglament UE 2020/741, destinada al reg de 7.000 m² d’un camp agrícola proper on els operadors locals conreen arbres, arbustos i hortalisses.
El consorci del projecte LIFE BIODAPH2O inclou tres universitats (la Universitat de Girona – coordinadora del projecte), la Universitat Tècnica Nacional d’Atenes (NTUA) i el Centre Tecnològic BETA; un centre de recerca (IDAEA-CSIC), dues empreses privades (Sorigué i MINAVRA Techniki) i una associació de l’aigua (Catalan Water Partnership – CWP).
L’esdeveniment d’inauguració del sistema BIODAPH va contar amb una primera sessió tècnica a la Universitat de l’Egeu amb la participació d’altres projectes de recerca europeus i sota l’objectiu de donar-los a conèixer als agents locals, així com donar a conèixer els principals canvis que implicaran la implementació de la Directiva revisada 91/271 sobre tractament d’aigües residuals urbanes. L’acte va comptar amb presentacions sobre els avenços dels diversos projectes i, finalment, va incloure una visita tècnica a les instal·lacions de l’EDAR d’Antissa.
La primera sessió del consorci va començar amb una intervenció de Simos Malamis, professor associat del Laboratori d’Enginyeria Sanitària (NTUA), que es va centrar en les implicacions de la Directiva 91/271 revisada. Malamis ha subratllat que “s’espera que l’aplicació d’aquesta proposta porti canvis significatius i afecti als agents de gestió de les aigües residuals pel que fa als projectes d’infraestructures necessaris i al funcionament diari de les instal·lacions de tractament d’aigües residuals, a mesura que els límits d’abocament es fan més estrictes i hi ha un canvi cap a sistemes de baix consum energètic. En el marc d’aquesta revisió, és obligatori eliminar nutrients i implantar tractaments terciaris o fins i tot quaternaris en una àmplia gamma d’EDAR, com la tecnologia BIODAPH”.
Eleni Nykari, investigadora del Laboratori d’Enginyeria Sanitària de NTUA, va presentar el projecteLIFE BIODAPH2O, seguit de les presentacions sobre el projecte ZEROPM i el projecte LIFE HIPPOCRATES a càrrec dels professors Stergios Vakalis i Nasos Stasinakis de la Universitat de l’Egeu.
Ponents presentant la primera sessió tècnica de l’esdeveniment
L’acte va concloure amb una visita a l’EDAR d’Antissa, on els investigadors de NTUA van realitzar un recorregut per l’innovador sistema pilot de tractament terciari BIODAPH.
Va ser un esdeveniment reeixit amb més de 30 participants, entre representants del govern regional, empreses d’aigua, ajuntaments, empreses d’enginyeria, investigadors i estudiants. L’ocasió va posar de manifest el progrés significatiu i el potencial de les tecnologies de tractament d’aigües residuals ecoeficients per abordar els reptes globals de l’estrès hídric.