El projecte SEACURE entén, millora i innova en la gestió de nutrients, per la salut de la conca Mediterrània i els seus habitants
La contaminació per nutrients, especialment deguda a l’excés de nitrogen (N) i fòsfor (P), representa un repte a la conca mediterrània, amb conseqüències greus per a la qualitat de l’aigua, la salut del sòl i la biodiversitat. Pot provocar l’eutrofització dels ecosistemes aquàtics, la disminució d’oxigen i la contaminació dels aqüífers, afectant la salut dels ecosistemes i el subministrament d’aigua potable. A més, afecta la fertilitat del sòl i contribueix a la seva degradació. Aquest fenomen es veu agreujat per l’agricultura intensiva, l’erosió del sol, l’augment de la urbanització i les activitats industrials, i el canvi climàtic. No obstant això, representa una oportunitat per impulsar les tecnologies innovadores que poden millorar la qualitat de l’aigua, la salut del sòl i la biodiversitat.
En aquest context, el projecte SEACURE, liderat pel Centre Tecnològic Beta de la Universitat de Vic, busca abordar aquesta problemàtica a la conca mediterrània amb un enfocament integral en el sistema sòl-riu-mar, en sis regions europees, promovent la cooperació i la transferència de coneixement: el delta del riu Axios i la plana de Tessàlia a Grècia, el delta del Po i el riu Esino a Itàlia, i el Mar Menor i la Catalunya Central a Espanya. L’objectiu del projecte és la creació d’estratègies per prevenir, reduir i revertir l’excés de nutrients a l’aigua i als sòls, combinant la implementació d’innovacions tecnològiques, socials i de governança. SEACURE se centra a empoderar actors clau com ara agricultors, gestors i ciutadania, per tal de generar un impacte a llarg termini en la gestió de la contaminació per nutrients al llarg de tot el seu cicle, des de l’origen fins que arriben al mar.
El passat 27 i 28 de març, els socis del projecte SEACURE es van reunir presencialment a Brussel·les en una trobada clau per posar en comú els avenços i reforçar la coordinació entre les diferents entitats participants. La reunió va servir per presentar l’estat de les actuacions del projecte, compartir els resultats preliminars, detectar sinergies i definir els pròxims passos. Un dels pilars de la reunió va ser exposar els avenços en els pilots i les solucions innovadores que s’utilitzaran en cada regió. Entre els pilots destaca el liderat pel centre tecnològic BETA a la Catalunya Central, on l’agricultura intensiva, especialment la ramaderia, ha generat una sobrecàrrega de nutrients al sòl i als aqüífers. El pilot liderat validarà el potencial de reducció de la lixiviació de nutrients i el seu abocament als cursos d’aigua mitjançant pràctiques agrícoles regeneratives, l’ús de cultius perennes innovadors i l’aplicació de fertilitzants bio basats.
En el context de la reunió, el Catalan Water Partnership va presentar un dels resultats principals de la tasca que lidera dins del projecte SEACURE. Aquesta tasca se centra en l’anàlisi dels ecosistemes d’innovació dels territoris dels pilots, per tal de definir estratègies per una gestió més eficient dels nutrients adaptades a cada territori. Aquesta anàlisi s’ha dut a terme mitjançant una tècnica DAFO, que consisteix a identificar les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces de cada territori amb relació a la gestió de nutrients. L’anàlisi s’ha basat en la recerca bibliogràfica i en els resultats d’un seguit de tallers realitzats a cada territori juntament amb els principals agents implicats en la problemàtica, en els quals es van definir col·lectivament el repte de la gestió de nutrients.
Durant la reunió a Brussel·les també es van organitzar dues sessions de treball amb l’objectiu de debatre alguns dels aspectes claus del projecte. A la primera sessió es va analitzar com avaluar la viabilitat tècnica, econòmica, social i ambiental de les solucions demostrades als pilots. Per altra banda, la segona sessió es va focalitzar en la implicació i el mapatge dels actors implicats.
