El CWP i l’IDAEA-CSIC presenten els darrers avenços en el control digital de contaminants en masses d’aigua
- Experts del sector públic i privat coincideixen en el paper clau de la IA per millorar el monitoratge de l’aigua
- La digitalització avança, però els centres de recerca alerten de la necessitat de dades fiables i anàlisi experta
Barcelona, 19 de novembre – El passat 18 de novembre, el Catalan Water Partnership (CWP) i l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA–CSIC) van acollir una nova edició de les Watertalks, les jornades que el CWP organitza conjuntament amb centres de coneixement i universitats associats al clúster per a promoure la transferència de coneixement. En aquesta ocasió, la sessió tenia per objectiu presentar i debatre sobre els darrers avenços en el monitoratge de contaminants en masses d’aigua mitjançant tecnologies digitals.
La jornada va començar amb la benvinguda institucional d’Ethel Eljarrat, directora d’IDAEA-CSIC, que va posar de relleu la importància de fomentar la col·laboració entre empreses i recerca. Tot seguit, Enric Vázquez, hidrogeòleg i vicedirector d’IDAEA-CSIC, en la ponència inicial, va destacar que les tecnologies digitals, com per exemple la IA i la teledetecció avançada, entre d’altres, un cop correctament integrades en la ciència hidrogeològica i amb un enfocament de gestió sostenible, permetran avançar cap a una gestió més sostenible, segura i resilient de l’aigua.
Diferents experts procedents de la recerca i l’empresa van presentar projectes d’R+D i casos d’aplicació pràctica. Juan José Hidalgo (IDAEA-CSIC) va explicar l’ús de la intel·ligència artificial en el modelatge hidrogeològic. Per la seva banda, Oriol Gutiérrez (ICRA) va exposar com el projecte 4SM va desenvolupar solucions digitals i sostenibles per a la gestió avançada del sanejament urbà, i va recordar que cal combinar solucions preventives i reactives per afrontar els reptes de la xarxa. Ester Aguilera (Amphos21) va aprofundir en l’ús de sensors visuals per predir contaminants a l’aigua. Per tancar el bloc, Montserrat Batlle (ADASA) va presentar solucions digitals per al control microbiològic orientades a la mesura i predicció d’E. coli.
La jornada també va incloure una taula rodona que va obrir un espai de debat sobre els reptes i les oportunitats que ofereix la digitalització en el monitoratge de contaminants. Hi van participar Sandra Pérez (IDAEA-CSIC), Núria López (Universitat de Barcelona – IDRA), Fran Martín (Earthpulse), Jordi Raich (Badger Meter Spain) i, com a moderadora, Lucia Gusmaroli (Catalan Water Partnership). Durant la taula rodona, es van compartir bones pràctiques en la col·laboració entre empreses i centres de coneixement, exemples de projectes innovadors, consideracions sobre l’advent de la IA aplicada a les anàlisis ambientals i la importància de la complementarietat entre solucions digitals i anàlisis de laboratori.
S’hi va subratllar el paper essencial dels centres públics per aportar dades fiables i de qualitat, així como la necessitat d’entendre i adaptar-se a les necessitats de l’usuari final perquè la digitalització sigui realment útil. També es van comentar reptes actuals com detectar contaminants a concentracions molt baixes, vincular dades macro i microcontaminants o avançar en la monitorització contínua de compostos com els PFAS. Finalment, sobre el paper de la IA, els ponents van coincidir que és una eina complementària que mai no hauria de substituir el coneixement expert ni la presa de decisions informada. Amb més de 70 assistents, aquesta nova edició de les Watertalks ha contribuït a enfortir els vincles entre la recerca i l’empresa, afavorint la transferència de coneixement en un camp emergent com és el de les tecnologies aplicades a la detecció de contaminants.
