Compensació de la petjada hídrica i crèdits d’aigua: una mirada experta sobre una temàtica que guanya importància

Una jornada que ha reunit experts, empreses i administracions per debatre sobre el potencial dels crèdits d’aigua com a nou instrument per a una gestió més eficient i sostenible del recurs hídric.

En un moment en què la sequera i el canvi climàtic accentuen la pressió sobre els recursos hídrics, els crèdits d’aigua emergeixen com un instrument innovador per compensar la petjada hídrica i avançar cap a una gestió més eficient i sostenible de l’aigua. Aquest mecanisme permet que empreses i organitzacions que consumeixen aigua puguin compensar-ne l’impacte finançant accions de millora, estalvi o regeneració d’aigua en altres llocs del territori, generant així un balanç neutre o fins i tot positiu en l’ús del recurs.

La jornada va tenir com a objectiu principal donar a conèixer el funcionament d’aquest sistema i les principals mesures de compensació de la petjada hídrica, amb l’objectiu d’impulsar estratègies que ajudin empreses i institucions a reduir el seu impacte sobre els recursos hídrics i augmentar la seva resiliència davant l’escassetat. Experts del teixit empresarial, del món acadèmic i de l’administració pública van compartir visions, experiències i reptes entorn d’aquesta eina emergent, que cada cop desperta més interès a nivell internacional.

El Catalan Water Partership impulsa la innovació i la col·laboració entre els actors implicats en la gestió dels recursos hídrics amb l’objectiu de millorar la competitivitat del sector en un context cada cop més condicionat pels efectes del canvi climàtic, com ara el creixent estrès hídric. En aquest sentit, tal i com va destacar el director del clúster, Xavier Amores, durant la benvinguda a l’acte, “El CWP ha volgut promoure una jornada centrada en mecanismes innovadors com els crèdits d’aigua que poden ajudar les empreses a anar més enllà de l’eficiència productiva i generar també beneficis socials i ambientals per a la comunitat, en línia amb el concepte de valor compartit”.  

Xavier Amores, director del CWP

Gabriel Blejman, director i fundador de Circa i soci d’Aquapositive, va obrir les intervencions amb una introducció al concepte de petjada hídrica, detallant les principals metodologies i estàndards internacionals utilitzats per mesurar-la. Tot seguit, va exlicar l’evolució del concepte water positive, és a dir, l’estratègia d’anar més enllà de la neutralitat hídrica retornant més aigua de la que es consumeix, i com aquesta visió ha anat consolidant-se amb l’establiment de nous estàndards de referència en els darrers anys.

Per la seva banda, Desirée Marin, directora d’Innovació a Agbar Catalunya-Balears i presidenta d’ Act4Water.org, va aprofundir en les estratègies de compensació de la petjada hídrica, introduint el concepte de crèdits d’aigua positiva i les metodologies associades per a la seva mesura i acreditació. També va compartir exemples reals d’iniciatives de col·laboració público-privada, posant en valor el paper de les aliances per generar impactes tangibles en el territori.

A continuació, Gonzalo Delacámara, director acadèmic i professor adjunt d’IE University, va aportar una visió acadèmica amb base a experiències internacionals. Va exposar el funcionament dels mercats de drets privatius d’ús i aprofitament d’aigua, presentant exemples de països com els Estats Units, Xile i Austràlia. Delacámara va analitzar diverses iniciatives emergents en l’àmbit dels crèdits d’aigua a escala global, remarcant tant els avantatges com els reptes metodològics per evitar pràctiques especulatives i garantir un veritable retorn ambiental i social. Finalment, va plantejar una comparativa entre els mercats de drets d’aigua i els crèdits d’aigua, establint paral·lelismes amb els mercats de carboni i obrint una reflexió sobre les possibilitats de futur d’aquesta eina en el context local.

Gonzalo Delacámara, director acadèmic i professor adjunt d’IE University

A continuació, Enric Queralt, director tècnic de CUADLL, va presentar un dels pocs casos pràctics de compensació de la petjada hídrica actualment implementats a Catalunya: el projecte de recàrrega d’aqüífers mitjançant basses d’infiltració situades a la llera del riu Llobregat, a Molins de Rei. Aquesta iniciativa, inicialment cofinançada pel programa europeu Interreg Sudoe, ha estat posteriorment ampliada en col·laboració amb Damm i Molins.

Per la seva part, Xavier García, investigador de l’ICRA-CERCA, va presentar una recerca recent que evidencia el potencial de la gestió forestal, i en particular de les aclarides dels boscos, per generar crèdits d’aigua, obrint noves vies de sinergia entre la gestió del territori i la gestió hídrica.

Finalment, Jordi Molist, director de l’Àrea d’Abastament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), va compartir algunes idees clau de cara al proper cicle de planificació hidrològica 2027-2032, aportant el punt de vista de l’administració pública sobre el desenvolupament d’aquests mecanismes i la seva possible integració en les polítiques de gestió de l’aigua. Amb una assistència de més de 80 participants, la jornada va representar un primer pas per obrir el debat al voltant d’aquesta temàtica innovadora i emergent, posant les bases per a futures col·laboracions i desenvolupaments en l’àmbit de la compensació de la petjada hídrica i els crèdits d’aigua a Catalunya.